¿Què és ser del Barça?

M'agrada passar per l'Hotel Princesa Sofía, m'agrada baixar el carrer Arístides Mallol, m'agrada veure tot ple de gent que es frega les mans amb els seus guants blaugranes, m'agrada l'olor de frankfurt amb ceba, m'agrada l'avi que li diu al nét contra qui juga el Barça aquest vespre de diumenge...M'agrada. No m'agrada veure l'estadi ple de pancartes que diuen "Catalonia is not spain", no m'agrada que es desplegui al camp una pancarta a favor de la independència dels pobles catalans, no m'agrada que el soci del seient del costat demani un gol al minut 8 de partit, no m'agrada que el soci no entengui que el Barça perdi una encontra de 15 jugades, no m'agrada que l'afició recrimini a l'àrbit decisions que són clares...No m'agrada. Aquest és el gran problema del Barça, la seva afició. Una afició capaç de qualificar a la mare d'un jugador de prostituta i a la jugada següent santificar-lo. Una afició que actúa per impulsos...D'acord que les passions són claus per viure el futbol; però el futbol sense raó no té sentit. Per això no m'agrada l'afició del Barça, per això no em sento còmode al Camp Nou...perquè, primer de tot, volen imposar una ideologia política determinada, i sino la comparteixes ets un extrany. Segon, perquè tinc la sensació de què l'aficionat només estima al Barça quan guanya, i això no és ser d'amic. O "estamos a las duras y a las maduras" o no estem. Això és ser del Barça.